S'acosten a 34.000 les firmes que ha arreplegat la petició en Change.org per a que Consum continue etiquetant uns quants paquets de la seua marca blanca en valencià. Jo també he firmat, naturalment, perquè encara mos alimenten les molles, ja que, tal com recorda un diputat valencià de la dreta espanyolera (Diari La Veu):
Segons estipula la llei, «les indicacions obligatòries de l'etiquetatge dels productes alimentaris que es comercialitzen a Espanya s'expressaran, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat».
Per si eixa «llibertat» no ha estat reforçant prou la imposició de la llengua estatal predominant en la mentalitat espanyolera, el diputat encara vol garantir un poc més que desaparega la possibilitat d'etiquetar en cap altra llengua «oficial». («Espanyoler» seria una variant d'un nacionalista espanyol que pretén ser demòcrata però es queda en supremacista.)
L'amor «espanyoler» que diuen tindre per les llengües i pels ciutadans que les parlen respon a la dita castellana «la maté porque era mía». Perquè, això sí, hem de ser «seus», tal com hem vist amb l'intent d'independència català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada