El fet de «destacar els trets locals» quan parlem o escrivim, no va contra això que a voltes sembla que deïfiquen amb el rètol «unitat» de la llengua. La «unitat» tan sols vol dir que mos identifiquem com a parlants o usuaris de la mateixa llengua. Si algú d'això en fa una fe o una finalitat, doncs, s'ho haura de fer mirar.
Quant als «localismes» (dialectalismes, regionalismes, vulgarismes, etc.), si els trets locals foren contraris a la llengua, entraríem en una paradoxa realment problemàtica: com més ús fem de la llengua, com més la parlem o l'escrivim, més anirem en contra de la llengua. Segurament els qui adoren la «unitat» per damunt de totes les coses, a més d'estar afectats per algun complex matemàtic, deuen estar pensant més aviat en la «uniformitat». Ai, però això no ho poden dir, i pareix que ja els va bé la confusió.
L'ús local de la llengua és l'ús per antonomàsia, encara que continuem pensant globalment i arribem a generar institucions de més abast. Està molt bé i és molt necessari que comencem per no renunciar als trets locals, perquè són els que conformen el global i la «unitat» de conjunt d'això que denominem llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada