La màquina defensiva de l'empastre està en ple funcionament. I no m'acabe de creure que Soledad Gallego-Díaz haja arribat a fer un dels seus comentaris matutins en la cadena ser sobre la possible coherència dels principis o la visió política del diputat de Podem respecte a no sabem ben bé encara què va fer malament quan tenia vint-i-un anys i no tenia cap càrrec públic. Li ha descobert que és una persona com qualsevol altra, que no és Mujica ni Gandhi, vaja.
Salvat tot això de la bruta batalla mediàtica, el mal serà que ell mateix, Ramón Espinar, no es pense que amb un poc d'esforç sí que pot intentar actuar amb coherència i humilitat. Els polítics progressistes —altrament dits d'esquerres— han de ser persones, no superherois, paràsits dels partits ni fantasmes ideologitzats, i que cadascú hi associe els casos. Simples persones que pensen en el bé comú. Per a la resta, ja estan el feudalisme, la dreta espanyola i la part zombi del psoe.
Ai, Soledad, l'ocasió que tenies de parlar del periodisme que no fa la faena que hauria de fer: ¿la venda del pis a Espinar va ser correcta? Si no n'han dit res, on estava la notícia, ¿en les explicacions poc o molt afortunades del polític? Mal periodisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada