Rentada de cara sense criteri

Unes pinzellades de la meua relació amb els criteris lingüístics que acaba d'aprovar l'administració del Consell de la Generalitat valenciana. Crec que ja he comentat ací que vaig participar en la revisió dels dos esborranys previs. He de dir que han respost amablement als meus comentaris, tot i que no sempre n'han fet massa cas.

Això sí, a més d'enviar-los esmenes de normativa, en les qüestions de preferències —cada u té les seues i per això no les vaig comentar massa— només els vaig assenyalar possibles incoherències, criteris poc encertats, explicacions poc comprensibles o massa «gramaticalisme». Però pesen més les rutines i les explicacions tòpiques que la reflexió i l'exposició amb arguments pertinents.

Per exemple, sabem que la no-apostrofació de les paraules començades amb h aspirada és deguda a eixa aspiració. Per tant, trobe irrellevant i confús barrejar-ho amb un comentari sobre la possibilitat que eixes paraules siguen d'altres llengües i no hagen estat adaptades. Al capdavall, hi ha paraules en català que també tenen h aspirada: hi-hi, halar, cosa que no tenen en compte.

També els vaig assenyalar que el segon grau dels demostratius no indica proximitat a qui escolta o llig, sinó proximitat a l'emissor respecte a un espai diferent del seu (els vaig dir que consultaren Saragossà i Payrató). Tanmateix, la rutina d'explicar-ho malament s'ha imposat.

Són, doncs, poc més que una revisió dels criteri de 1995, una rentada de cara on a voltes s'han empastrat amb un maquillatge innecessari. En qualsevol cas, l'essencial i més greu és que haurem d'acceptar que el castellà (per als valencians) no necessita estilística, és un idioma de tots i sense problemes d'ús, tots el poden fer servir, perquè no és problemàtic. Per contra, qui intente escriure en valencià, ¡a espai!, que tots parlem molt malament i hi ha uns criteris perquè som més burros que manats a fer. ¡I això que en el pròleg comenten això de «l'autonomia lingüística»! (Sí, aixina, descontextualitzat, tal com l'han fet servir, pareix que es referixca a una altra cosa.)