Acabe la novel·la policíaca històrica Terra de frontera de Vicent Sanxis, antic company de faena de les Corts i amic aficionat a la història local i la toponímia, principalment la que que té relació amb Barxeta i Rafelguaraf. Anote unes quantes esmenes i curiositats lingüístiques. Com ara la variant llacorella, que no apareixia en el diec. Pel que fa a les esmenes, tot i que l'edició és bonica i amanosa, em sembla que les faenes de correcció encara patixen editorialment. Amb una mà editorial més atenta a l'estil, esta noveŀla podria donar per a convertir-se en una sèrie policíaca dihuitesca, si l'autor tinguera ànim de collir més històries de la increïble quotidianitat d'aquells temps entre els papers que espigola. I no comente res sobre un dels protagonistes homònim, que tampoc sóc tan espavilat com ell.
Vinga, no sigues modest, que eres tan espavilat o més encara que el protagonista jove de Terra de frontera. Per cert, m'agrada això que dius de "la increïble quotidianitat d'aquells temps entre els papers que espigola". I és que, tal com se sol dir a vegades, la realitat supera la ficció. Només et diré a tall d'exemple, que en un llibre publicat per edicions La Xara sobre els abats del monestir de Santa Maria de la Valldigna, quan el vaig transcriure em vaig assabentar d'una sèrie de coses, que en la vida me les haguera imaginat... protagonitzades pels propis monjos cistercencs.
ResponEliminaVaja, Vicent, pel que dius em sembla que eixos «detectius» tan peculiars que has imaginat encara tindran tela per a més retalls literaris sobre l'època i la contornada (un petit reflex del país). Eixe «Noringuen» s'haurà d'explotar...
ResponEliminaM'has deixat encuriosit amb això de "em sembla que les faenes de correcció encara patixen editorialment. Amb una mà editorial més atenta a l'estil"... Pots posar-ne algun exemple?
ResponEliminaAi, eres massa dotor. Preferixc deixar els exemples als entesos. Per exemple, en la revista El Temps hi ha una secció dedicada a això. D'altra banda, parle també per una curta experiència meua en eixe àmbit, per la precarietat laboral en el sector i la mala situació econòmica de moltes editorials. És evident que no poden fer milacres, i encara tenim sort de la voluntat que hi posen.
ResponElimina