Em continc i m'ho escric per a mi. A voltes els debats travessen unes fases de narcisisme victimista que fan fredat:
Haguera estat bé no haver de barallar-mos contra la imposició injusta d'una altra llengua, contra la discriminació de la pròpia i l'aprenentatge d'uns prejuís contra eixa llengua dels uelos. Aleshores és possible que la llengua dels «uelos», que era una llengua i no una farmaciola de primers auxilis, també l'haguérem sentida com la llavor d'això que diuen «llengua de cultura» a casa, a fora i més enllà, perquè amb mitjans i un poc de justícia lingüística, tantes possibilitats lèxiques, sintàctiques i morfològiques potencials tenia la de «ta uelo» com la de Pompeu Fabra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada