L'evolució de la llengua fa faena: els sentits de secar/assecar i eixugar, pel que sembla, no s'han generalitzat ni distribuït igual. De fet, Coromines comenta que hi ha llocs on eixut ha agafat el sentit de sec, ben al contrari del que passa ara. En eixe sentit, convé observar que el diccionari de Faraudo només conté exemples valencians per a eixugar 'Llevar l'aigua, la humiditat, la suor, per fricció; secar'.
No resulta gens estranya, doncs, l'actuació de qui va decidir fixar «assecador de cabells» com a forma preferent en lloc d'«eixugador de cabells». Els diccionaris habituals ho avalaven. Al capdavall, en els Costums de Tortosa ja parlaven de «locs del termen de Tortosa pot hom draps lavar, canejar, secar»...
A més, no podem oblidar que la discriminació lingüística en profit del castellà ha tingut (té i tindrà) conseqüències com estes en l'evolució de la llengua. Mentres no resolgam res en eixe camp, el castellà continuarà forçant l'evolució en un sentit i difícilment en un altre. Exclamar-se i indignar-se pel diccionari i centrar el problema en la lexicografia, no té més sentit que una autòpsia, si no s'actua en la gestió lingüística i l'ús real de la llengua. Per sort o per desgràcia, això sí, les llengües no moren ni es degraden, això ho fem les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada