És cosa de vore la persistència de les idees que no es sotmeten a la comprovació científica. Pense ara en la crítica estètica del desús de la llengua: en lloc d'atendre les causes que provoquen que els ciutadans no pugam fer servir el català, hi ha qui pretén «corregir» la llengua i, supose que resignat pel que fa a l'ús, es preocupa per la idea que s'ha fet de la llengua, per la forma, l'aspecte, la bellesa o lletjor de les paraules, de la sintaxi de la morfologia, per si s'assembla molt o massa al castellà, per si és més o menys unitària que cap altra llengua de la contornada... Una volta vaig afirmar que «l'experiència mostra que no hi ha cap possibilitat de convenciment racional general en la societat que no tinga fonament econòmic», és a dir, amb diners, torrons. Jo tampoc ho he comprovat científicament i, per això mateix, també estic molt convençut del que dic: ja pot ser ben «bonica», que si no li donem un valor econòmic, la regalarem i en comprarem una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada