Les idees sobre Rita Barberá

Ha mort Rita Barberá Nolla en Madrid d'un atac de cor, cosa sobre la qual ma mare haguera dit «molts anys que vaja per davant», tot i que se'n va haver d'anar ella abans. La senadora autonòmica ha deixat una trajectòria ben dilatada i transcendent en València ciutat i en el país.

Com que no combregue políticament ni èticament amb ella, no puc dir que considere positiva la seua trajectòria política, menys encara coneixent els fonaments de corrupció i clientelisme sobre els quals s'edificà el seu partit i el seu poder. L'única cosa que sí que trobe que és una llàstima és que una dona com ella no haja pogut deixar un llegat a l'alçada de la seua personalitat en el camp de la igualtat de les dones, més positiu encara si ho haguera fet com a referència positiva per a la dreta valenciana.

Les idees que em vénen al cap d'ella estan relacionades amb el gust pels sacs de mà luxosos, els regals políticament interessats, el malbaratament de recursos públics en benefici privat i el menyspreu a l'oposició política i ciutadana. Certament, eixa oposició tampoc es lluïa gens quan li retreen i feen bromes massa ràncies perquè puguera ser lesbiana, que li pegara massa al gintònic o que fóra massa corpulenta. Això pertany a un registre molt baix —de dretes o d'esquerres.

Hi havia molt més a oposar-li políticament i èticament i, indubtablement, ha costat fer-ho i arribar a desmuntar-li la paradeta. I per damunt de les les diferències, ha fet molt bé Joan Ribó, l'actual alcalde de València, tractant-la amb el respecte que es mereix qualsevol persona i qualsevol representant dels ciutadans en el consistori.

---

Pel riu amb pluja: 13:52. El curri no va bé.