Casualment, en l'autobús que mos diua cap a l'hospital hi havia el Hauf i la dona. Baixen abans de l'hospiital, per sort. No puc evitar pensar en un trobador i la dama. El mig curs que Takse recorda que el vam tindre mos va deixar impressionats per a sempre.
El metge és català, no sabem massa bé de quina zona, possiblement de la banda de Tarragona. Tampoc no arribem a parlar tant amb ell. Mos passem cinc hores en l'hospital general de València, però només arribem a estar amb no arriba a mitja hora. A més, tal com li explica a Takse mentres li fa la cura, la gent té costum de parlar-li en castellà i, vaja, ell també té el costum —adquirit durant la seua formació, deducció de la nostra experiència— de saber-se les qüestions mèdiques en castellà. Recorde un company de pis que era incapaç de raonar-te un concepte mèdic o anatòmic si no era en castellà. En tot cas, respon en català els pocs dubtes que tenim sobre els medicaments. Mos quedem amb el dubte de la seua nóvia de Picassent —una altra dama per a una altra classe de trobador— li deu parlar en valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada