Dret a saber

He tingut ocasió de netejar la taula hui. A banda de rebuts, notificacions i tíquets, em crida l'atenció una pàgina de diari amb la notícia de Laia Reventós: «Una web para la transparencia» (El País, 19.11.2011). Pensant en les coses que hem de vore cada dia —per exemple, la declaració d'innocència irresponsable de Rajoy Brey de hui mateix: pobret, ¿mos volia fer plorar?—, on mos volen colar la invisibilitat com a transparència, em demane si el web de què parla, Tuderechoasaber, deu continuar funcionant. Doncs, sí, i té versió en català (tot i que no el nom han traduït el nom del web). I reben suport del govern basc.

Això de saber és complicat. I més encara si és un dret que no sembla que es sostinga sobre l'obligació corresponent de l'administració. De totes formes, hi ha moltes coses que sabem encara que no les hem pogudes comprovar: per què han fet fallida alguns bancs i caixes, per què van absoldre Camps Ortiz i Costa Climent, per què Barberá Nolla considera acceptable que els càrrecs i funcionaris públics reben regals, per què es dedica a la política Blasco Castany (i un bon grapat de diputats i diputades de les Corts), per què Rajoy Brey no em convenç quan pretén que «tot és fals», per què continua havent-hi personal eventual i de confiança en l'administració pública si no n'hi han diners per a la sanitat, l'educació, la justícia, la dependència... Més que dret a saber-ho, ho sabem. ¿Què fem amb el que sabem? Això també seria bo saber-ho.