Brams (im)polítics

Una de les característiques de la política valenciana actual és el paternalisme costumista. És lamentable i vergonyós, però encara podem sentir en les Corts intervencions parlamentàries que busquen l'autocomplaença de la manera més embafosa. Diu Serra Cervera en les Corts:

I això és un esforç en recursos humans, en recursos econòmics, i això és estar al costat dels que produeixen en aquesta terra, dels que estan alçant la persiana cada dia, de petites indústries, de petites empreses i de gent que creu en les seues possibilitats.

Ja hem vist que molts polítics estan sempre al costat, sempre ahí, presents, que no se'n van ni amb aigua calenta, esperant a vore què poden ramblar en qualsevol descuit del qui alça o acatxa la persiana, de qualsevol que acatxe el llom... Eixe és l'«esforç» que fan eixos polítics professionals de l'escó o la poltrona pública, en el parlament o en la llotja del camp de futbol... Tot això no és política, sinó extorsió, especulació, arribisme, monopoli de la representació, opacitat, ocultació dels diners públics... La política s'hauria de fer precisament a partir de tot el contrari, no a partir de l'última declaració de renda del president del govern, sinó de tots els comptes públics des del naiximent mateix del sistema polític democràtic, tant si parlem de les dietes per acudir a comissions parlamentàries —i que amb tanta desimboltura s'embutjaca Maluenda Verdú (veg. El País, 07.02.2013)— com dels diners que costen els aparcaments dels cotxes dels diputats o la perruqueria de la reina (tal com s'esdevé al Regne Unit de la Gran Bretanya).
Però encara serà pitjor, perquè és la inèrcia d'este sistema impolític, apareixerà la consellera Bonig —emulant Micalet Garcia—, que ho acabarà d'adobar bramant contra el socialistes, Zapatero, els republicans i els catalans.