dimecres, 7 de març del 2012

Llengua visceral

Carn de llengua

Aprofite que agafe el diccionari de Martí Castell en paper per a vore què diu de tanda, ara que al company Eugeni Reig li ha pegat per lamentar que la gastronomia tradicional, la que han heretat de mares a filles les valencianes —no ho diu ben bé aixina, però quasi—, haja abandonat alguns usos i, a més, algú en un supermercat no ha sabut com retolar en valencià la casquería espanyola. En valencià tant pot ser tanda com triperia, menuts i, si no m'enganye, corada. Tot són entranyes, vísceres i òrgans d'eixe estil. El diccionari de Martí Mestre afig per a tanda l'accepció 'abdomen', que he d'afegir a la de 'cap', «en llenguatge familiar», que dóna el general de Ferrer Pastor. Tenim una llengua visceral.

5 comentaris:

  1. Amic Miquel: En valencià d'Elx "tanda" per a de l'aigua que jo sàpia o qualsevol altre cosa que implica demanar el "turno". Això em recorda un rètol escrit a mà en què el qui s'encarrega de la tanda de l'aigua va voler posar-ho en castellà devers 2005 que això és ahir mateix. L'home, a la porta del Casino de la Baia, 100% llauradors catalanoparlants, va posar: "Pasaros por aquí miércoles a las 6 para el enturne". El enturne! Bé dit ziò en valencià afegeix-hi "menudància" que el meu bon amic Eugeni deu conèixer molt bé oerquè li ho comuniquí quan va eixir el tema fa uns anys: Nosaltres, és clar, pronunciem "menuància" però la menuància és tot el que és menut perquè no crec que la freixura o el cor d'un bè (a Crevillent juguen al bè (amb è oberta que no saltres hem covertit a Elx en tautologia "a ba i borrego" obrint la "è" del tot i aclarint l'arcaïsme amb l'intrús)... Potser li diga a l'Eugeni per escrit que si posen "tanda" al Mercadona d'Elx els llauradors hi aniran a demanar "el enturne" perquè ja sabeu que, per aquí avall, l'aigua se subhasta.

    ResponElimina
  2. Joan-Carles, t'agraïxc l'aportació. Eixa tanda —la dels regadors— també és la que coneixia jo per ací. A més, ací també es diu «bè» (i «bé, borreguet», quan algú respon dient «bé»). Quant a les menudències, el DCVB recull eixa accepció i supose que Eugeni la coneix, més encara si li la vas dir tu. En tot cas, has fet molt bé de recordar-ho.

    ResponElimina
  3. "Freixura" és el mot que a mi m'ha arribat per a aquest concepte via familiar (parlants de Xirivella i d'Orriols). I també hem dit sempre "estrenes", "dur al bè", "colgar", "sortir l'oli", "figa flor", "sucar", " de bon tros", "massa i tot" , " ni cap ni centener" i moltes paraules i expressions més de les quals reneguen tant el senyor Reig, l'AVL e tutti quanti. A mi em fa fàstic aquestes actituds valencianes encapçalades pel senyor Leonardo Jiménez ( el Jiménez Losantos del valencià) que qüestionen tothora la normativa.

    ResponElimina
  4. És cert, Jes, encara n'hi han més: freixura, tal com dius. Ah, i no sabia que Eugeni i Leo renegaren tant. Deu ser això que he sentit dir sempre: la vellea mos acaça... Ho he repetit molt en broma tota la vida, però cada volta es va fent més cert.

    ResponElimina
  5. "A la vellea el dimoni se fa sabater" que deia el meu avi; filòleg, diria jo.

    ResponElimina