No fan tant (?) que els valencians sabíem que la nostra llengua no era apta per a la ciència, la filosofia o el rock... El català no era sexista, és clar, però tampoc no era musical, no era científic, no era conceptual... Ja sabem que tot això eren favades revestides de solemnitat aŀlòfoba. No cal dir que la societat continua més o menys igual, però sí que hem modificat els usos lingüístics del català per a adaptar-los a molt del que volem —i resulta que podem— expressar. I tal com no hi ha verbs masculins, ni rimes femenines, ni paraules malsonants, ni morfemes jueus, excepte que la nostra ideologia o el consens social entenga que això és possible, podem evitar els trets més bàsics del sexisme lingüístic, començant per la denominació dels gèneres de les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada