divendres, 25 de novembre de 2016

El fet discriminant i la fantasia compensatòria

Realment, a pesar de la discriminació lingüística que encara patim els valencians (i quasi tots els catalanoparlants, però ací un poc més), si he de confrontar qui discrimina i qui és discriminat vegent les intervencions que es donen en Migjorn, em pareix que quan s'acabe la discriminació contra els valencians hi ha qui pretendria reprimir els qui no parlen o escriuen com a ells els agradaria sentir o llegir.

Malauradament, no pareix que la discriminació s'haja d'acabar demà o despús-demà. En qualsevol cas, és una sort que el problema de l'ús de la llengua siga la discriminació i no la «degeneració», «l'espanyolització», «el catanyol», «els barbarismes», perquè almenys la discriminació és un fet real, amb causes legals i socials modificables contra les quals podem actuar amb drets i deures, amb fonaments sòlids que milloren la societat. Les il·lusions o percepcions sobre la «genuïnitat» o la «contaminació» de la llengua «dels altres» (sempre és la dels que no parlen com u vol), en canvi, no es podran resoldre mai, perquè depenen de la valoració de cada u o de les fantasies més o menys animades de cada u. I, tal com diuen, eixes manies no les curen els metges ni les gramàtiques ni els diccionaris. I menys encara la conversió dels veïns en enemics imaginaris.

2 comentaris:

Maria Teresa Galan ha dit...

Em sembla, el teu, un raonament lògic i coherent amb els fets. Et felicito!!!

Maria Teresa

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Vaja, ahir em vaig alegrar, no sé per què, d'arribar a eixa conclusió. T'agraïxc la validació i la felicitació. Amb tot, m'estic espantant de tanta concordança amb el teu punt de vista. Espere que, si alguna volta et sembla que amolle un argument inacceptable, no deixes d'indicar-ho. Moltes gràcies.