divendres, 4 de novembre de 2016

Anem a dir-ho aixina

Li envie una altra queixa al síndic perquè el web d'una fundació de la Generalitat no té els continguts en valencià. El dia que facen el recompte de les queixes, espere que em donen una gratificació, un premi al «queixó» lingüístic. Fins i tot m'agradaria que fóra un accèssit perquè hi haguera qui en fa més que jo. I ho dic sense presumpció i amb esperança, l'esperança d'haver de deixar de fer-ne.

En la faena, aclarim de nou que són «estats membres», però que el criteri és voluble (també en castellà). La tendència, però, és clara cap a la concordança. Cosa que no mos ha de resultar estranya, perquè la llengua va d'això, encara que la normativa tinga tendència a fer etimologia per damunt de les nostres necessitats.

Finalment, quasi he acabat la fitxa «anar a + infinitiu». Sabem que el sentit d'imminència (o intencionalitat) és admés per la normativa, però hi ha qui ha estés tant el tel de la sospita d'incorrecció que han arribat a acotxar el mateix Fabra. Anem a deixar-ho aixina, imminentment.