Retards

Perc el temps mirant si puc endollar el Toshiba G450 amb l'Ubuntu per a connectar-me a Internet. No hi ha mans. Hi havia un bloc d'un tal Canx que ho explicava fa un temps, però l'ha convertit en bloc amb accés limitat per invitació —quina gràcia— i no hi puc accedir. Tampoc ningú s'ha preocupat de posar al dia l'accés amb l'última versió de l'Ubuntu, ni tan sols els de Simyo, que són la companyia amb qui m'hauria de connectar. Si algú en sap res...

Bé, haurem d'anar a parar al Windows quan calga navegar. És la gràcia de poder fer anar l'Asus amb els dos sistemes operatius. Cert és que només recórrec al Windows quan és indispensable, perquè els tràmits que has de superar per a que funcione el sistema no el fan gens recomanable, amb eixes actualitzacions repetitives i sempre a mig fer.

Em sembla que en això de posar-se al dia, sempre arribe tard. Tinc novetats de legislació, endarreriments lingüístics, revisions normatives mai acomplides, lectures quasi del tot oblidades. I l'estiu, que era el refugi de l'esperança, serà un altre tràmit cap al retard. Per sort, en qüestions laborals sí que hi ha una cosa que m'ha sorprés agradablement: la desarticulació d'una xarxa d'explotació sexual que promocionava les seues víctimes (Público, 10.08.2010): «La màfia estava dirigida per dones que abans havien segut prostitutes». Espere que siga un signe dels nous temps que superaran la crisi i renove, doncs, la iŀlusió d'aconseguir una millora laboral semblant en les Corts. Espere que les xarxes de prostitució no ens avancen pel cantó de la «carrera» professional, el mèrit i la capacitat.

Per cert, més amunt he escrit segut, que coincidix amb el que dic. Fa uns dies em vaig enterar que hi ha per Catalunya qui dubta sobre si sigut és erroni —supose que el volia substituir per estat i no per segut—. Fins fa uns anys, per ací baix, la cosa anava ben bé al contrari, era fàcil creure que segut era incorrecte i que calia fer servir sigut (o, més encara, estat). Fa els mateixos anys, és a dir, quasi des de l'inici, que la política lingüística valenciana es centrà únicament en una simbolització normativa, un tasca que amb l'excusa de millorar la qualitat del producte sembla que el que pretenia demostrar realment —i ho aconseguí prou— era que el producte lingüístic que es fea servir per ací era defectuós. Per sort ara ja tenim segut, sigut i estat, i que cadascú els faça servir com vullga.