Cal rebeŀlar-se contra la peregrina idea que esta situació de descontrol és beneficiosa per a la ciutat i per als seus veïns. Perquè aixina «podem divertir-mos tots sense entrebancs» i, a més, «es genera un benefici econòmic per a la ciutat». Eixos arguments, d'una escandalosa immoralitat subjacent (justificar la bondat d'una activitat que perjudica greument drets fonamentals com la salut o el descans d'altres persones per a que uns pocs es lucren aixina és simplement indecent) són a més falsos. A ningú perjudica en el seu suposat «dret a la festa» que la diversió s'haja de realitzar sense molestar els altres. I, és clar, els pretesos beneficis econòmics derivats per a la ciutat del model de «lleure escombraria» que s'ha aconseguit imposar, a base d'emborratxar turistes que vénen atrets per una oferta de garrafó i salvatgisme, no són tals. Se'ls apropien quatre, obtinguts a costa dels altres, de la imatge de la ciutat, del seu patrimoni cultural i d'altres alternatives de lleure i hostaleria de qualitat, que inevitablement està cridada a desaparéixer davant d'una competència que no invertix en locals, ocupa la via pública com a extensió del local, no té llicència, no tanca a l'hora, no insonoritza... ¡ni falta que li fa!
Andrés Boix, «La desidia municipal y la zas de Ciutat Vella», El País, 29.07.2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada