dilluns, 23 d’agost del 2010

El caliu de la sentència



Diria que hui ha estat un dels dies de més calor que recorde. El termòmetre vora la mar indicava trenta-quatre graus, aixina que un poc més cap a dins ja devies estar com en un alcavó. No he mirat el diari, perquè encara no m'he recuperat de l'article de Francesc Esteve en El temps sobre les evidències ideològiques —que no jurídiques— dels redactors de la sentència del tribunal constitucional espanyol pel que fa a la llengua en l'estatut català, una mena de «lo que no pué sé no pué sé y a(d)emá é imposible», vaja. És a dir, que podem fer com diu Pep Saborit, Millorem la pronúncia, però tinc quimera que el problema no és si els fonemes són o no són genuïns.

Per tant, deixem passar la calor, que ja refrescarà. Això sí, no sé si per la calor, però me s'ha trencat la màquina de fer fotos. Una altra Nikon cap al museu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada