Apagades

M'entere gràcies a Paul Krugman (El País, 15.08.2010) d'una dada que m'és molt propera:

Les llums s'apaguen en tots els eua, literalment. La ciutat de Colorado Springs ha copat els titulars amb la seua intenció desesperada per estalviar diners apagant un terç dels seus fanals, però estan esdevenint-se o barallant-se coses similars en tot el país, des de Filadèlfia fins a Fresno.

He vist els fanals apagats de València, els fanals de Rita Barberá Nolla, els que consumien la llum i la nit, els contaminaven i malbarataven els diners que els dirigents no tenien i que pagàvem els ciutadans... ¿S'apaguen les llums també per ací? Si s'apagaren perquè la racionalitat convidara a fer-ne un ús adequat, eficaç. Però no serà aixina. Tal com diu Krugman:

¿Com hem arribat a este punt? És la conseqüència de tres dècades de retòrica antigovernamental, una retòrica que ha convençut nombrosos votants que un dòlar recaptat en concepte d'imposts és sempre un dòlar malgastat, que el sector públic és incapaç de fer res bé.

Ací encara no hem arribat a les tres dècades d'eixe discurs i estem a temps de no arribar-hi. Al cap i a la fi, no cal entrar en moltes botigues per a comprovar que l'eficàcia inherent al sector privat és una simple llegenda rústica i urbana sense més base real que l'ànsia de privatitzar els interessos i els diners de tots, tal com s'esdevé amb la sanitat, amb l'educació o amb el funcionament de les institucions públiques, parasitades per l'opacitat i els negocis privats d'uns pocs familiars, amics o coneguts.