Sembla que el ratolí està en les últimes. Un model menudet i roget de Targus. Supose que li he pegat prou bacs i la connexió d'usb no ho ha resistit. Ara funciona malament, ara va, ara no va. Es veu que sí, que haurem de fer molt de reciclatge informàtic, en maquinari sobretot.
Hui s'acaben les vacances, aixina que tornem al món funcionarial, que és un món ple de mones, com tots els mons impossibles en què hem de viure. Una cosa com el món futbolístic, que s'ha posat a rodar i on no et cansaràs mai de sentir els mateixos comentaris sobre els mateixos esdeveniments del joc, que es reproduïxen amb actors diferents. No intetaré fer-ne un paraŀlelisme amb el parlament valencià, perquè no seria just, ja que la tasca política va més enllà de la piloteta, ¿no?
En tot cas, després del 30 minuts de hui, que anava sobre la participació de les dones en els espais de poder econòmic i polític, no sé en quins aspectes podem considerar que el fet de tindre una presidenta de les Corts ha estat positiu fins ara. Tal com dia una de les entrevistades del reportatge, n'hi han moltes dones que adopten i reproduïxen els patrons masculins. El cas de la Perla —Milagrosa Martínez, per als que no la tracten tant de prop com a presidenta de les Corts— deu ser eixe: rellonge regalat de més de dos mil euros. Coses dels hòmens com Correa, Crespo, Pérez i companyia, que no sé si és una actuació molt masculina, però les estadístiques ho assenyalen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada