Faig una volta per Carcaixent. Un munt de rètols en valencià, començant pels famosos «Cediu el pas» —n'hi han uns quants—, que no sé si han deixat d'escriure's en altres localitats, perquè trobe que són més difícils de trobar del que mos pensem. De fet, n'hi han tècnics lingüístics que no n'han vist mai cap. En tot cas, a pesar dels retolets i de la satisfacció visual que mos donen, cal tindre en compte les estadístiques sobre l'ús, que sabem que són unes altres. Des de fa anys sabem que la «normalització» del retolet no ho és tot. Fa quasi trenta anys que estem desballestant la resta, que encara aguanta... Això, resistir també és important —ho aprengué De Gaulle: documental de Canal 33 d'anit—, però tampoc és una perspectiva per a passar-s'hi la vida.
Sincerament, actualment no veig com es menja l'interés per fer estudis sobre la fonètica, el lèxic i la morfologia verbal actuals o històriques —a nosaltres que ens agrada sentir el català amb accents diversos, com ha dit la locutora de Catalunya Ràdio després de la intervenció del ministre Celestino Corbacho—, per anomenar dos aspectes accessoris de l'ús del valencià i, al mateix temps, voler creure que amb això avançarem en l'ús, que amb això farem política lingüística o intervindrem en la situació sociolingüística. Podria ser que fóra aixina, però haurien de ser intervencions realment astutes. ¡Xapó!, diríem.
Altres estadístiques increïbles són les de calor, que, anit, a vora les onze va començar a pujar la temperatura que marcava el termòmetre fins als 32 o 33 graus, mentres la humitat baixava fregant els 20: una ponentada nocturna de collons. Impressionant, sobretot perquè estàvem esperant que entrara la fresqueta nocturna i vam haver de tancar les finestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada