dissabte, 31 d’octubre de 2009

València amb ratlles de colors



Anant al gra, hi ha polítics que destaquen per la capacitat de cridar escarotadament durant un discurs. Tenim l'exemple de Rosa Maria, Maira, Barrieras Mombrú (pp), que durant la legislatura de Julio de España es va comportar silenciosament com a vicepresidenta, però que esta legislatura està perforant les orelles i suturant totes les demagògies en un batibull estrident permanent.

D'altra banda, de la majoria dels polítics no dubte que diguen mentires a tort i a dret, tant alguns que conec personalment, com la majoria dels que conec pels mitjans d'informació. Tanmateix, dels periodistes només espere que cometen errors i no que mentixquen.

Per tant, quan dijous passat Miguel Olivares comentava en El País que Rosa Maria Barrieras Mombrú «deixà caure una falsedat: "A més, la sentència està recorreguda"», i explicava el periodista que la sentència no admet recurs, doncs, hui dissabte he arribat al dubte sobre l'afirmació del periodista, ja que el mateix diari informa —sense més aclariments— que, segons Barrieras Mombrú, sí que han interposat un recurs davant el tribunal suprem espanyol.

Dit això, em puc creure perfectament que la parlamentària dretana diga falsedats, ja que, al cap i a la fi, eixa mateixa diputada formava part dels parlamentaris discriminadors dels drets constitucionals d'uns altres parlamentaris. Que jo sàpia, no ha patit cap represàlia per la seua actuació ni ha mostrat cap penediment ni ha demanat disculpes... ¡És a dir!, ¿no?

I el mateix diari raona en diversos articles sobre les causes evidents de la corrupció política que estan tractant d'acotar els jutges. Són coses evidents per als qui les volen vore, és clar. Tal com diu Xavier Vidal-Folch («Corromper la economía»):


Però mil reformes no bastaran. Urgix un canvi cultural de molts polítics, mitjançant el qual s'imposen l'imperatiu de complir la norma, l'esperit de la llei i el simple mandat de la sensatesa.


Com dic habitualment, l'endemà de la vespra. Al cap i a la fi, en el mateix diari m'assabente que «el Consell busca soci privat per a acabar el metro de València»... ¿Soci privat?, sí, ¿però «privat» de què? El Bigotes era una soci privat, privat d'ètica i d'escrúpols legals, tal com els seus «homòlegs» polítics. ¿Es tracta d'això?

I entre tot eixe merder de visc i vesc, la ratlla de l'accent del topònim València torna a regnar sobre el cap del casal («El PP devuelve la tilde al logotipo de Valencia», El País, 31.10.2009). I amb consens en el consistori gràcies a la decisió toponímica de l'avl. Xe, ¿de veres que no hi haurà manifestacions massives pels carrers a favor i en contra? Tant normalitat m'espanta, perquè, vaja, no és normal per ací. Al cap i a la fi, estem pendents el tancament definitiu de la tv3, que és una de les intervencions que es permeten els governs que es denominen liberals i no intervencionistes. Bé, només intervenen quan hi ha lucre cessant per als seus comptes ideològics, vullc dir, bancaris. El cert és que eixa ratlleta mos ha eixit molt cara.

6 comentaris:

Jesús ha dit...

«Xe, ¿de veres que no hi haurà manifestacions massives pels carrers a favor i en contra?»: per fortuna de tots, sembla que s'ha acabat el pressupost per a macropaelles debades. Supose que estan alforrant per a les fiances que vindran, que diria que és l'únic cas en què s'alforraran per algú. O vindran a demanar els diners als seus companyons de Cajamadrid.

Tècnic lingüístic ha dit...

Ai, Jesús, no digues blat... ¿Fiances? «¡Finances!» deus voler dir. Ara faran un open de tenis en València en un edifici que ha costat els diners que es suposa que els valencianos no podem pagar, Camps ha anunciat que voldria els jocs olímpics a les tres «províncies» (no ha aclarit si hi participaria personalment en la modalitat corrupció espiritual, classe Milano), els diners públics financen fundacions que financen partits polítics que financen polítics que financen famílies...

¿Dius que en Cajamadrid encara en tenen? Bo és saber-ho.

Jesús ha dit...

Es peguen ganivetades com si en tingueren a balquena, si més no.

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, eixa és la seua funció, xollar i esbudellar. Coses pròpies d'alguns règims polítics...

Anònim ha dit...

No em puc creure que l'AVL haja proposat València i no pas Valéncia.Aquesta gent ha canviat tantes vegades de camisa...Només cal llegir els treballs de Colomina a favor de l'accentuació oriental fa deu anys.Deue ser coses de a poltrona. Jes

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, si ho han fet, espere que sàpien per què i no vagen fent tombs d'un costat a l'altre. Potser és que les poltrones tenen rodes i són fàcils de moure.