dilluns, 26 d’octubre de 2009

Parranda



Pegue una volta per Abacus, per sorpresa, i aconseguixc superar la temptació de carregar alguns llibres. Ho lamente molt, escriptors i traductors, però vullc aprimar l'excés del rebost abans de tornar a acumular lectures futures —excepte en cas d'urgència.

Això sí, he consultat un volum de Manuel Ariza, lingüista andalús, si no m'enganye, que descobria algunes peculiaritats de l'andalús i de la percepció que se'n té. Acaba el llibre parlant de l'andalusisme chivato, mot bastant modern que s'ha estés bona cosa per la península, fins al punt que Pla Nualart pensa que també li pot anar bé al català. No sé massa bé si realment és aixina, però per ara sí que s'hi ha instal·lat, tot i que, si té altres alternatives i, si fóra possible, si canviara l'educació i els costums, potser desapareixerà tal com va aparéixer, una cosa com farem tots.

Per les Corts, poques coses destacables hui. No he aclarit per què apareix per l'hemicicle l'«impasible el ademán» del Cara al sol que em comentà Takse fa uns dies. He sentit, però, que Luna González parla de l'«assassinat» polític que Camps Ortiz ha comés amb Costa Climent... Bé, si vols, calia ressaltar la poca vergonya del president peper, però convertir-ho en «assassinat»... Total, si Costa «no estaba muerto, no, no», podríem dir, que la festa no s'acaba mai en el pp, tal com afirmà el «difunt». De parranda, doncs.