dissabte, 10 d’octubre de 2009

Errades, esmenes i ois

El paper ho aguanta tot

Els apunts d'este bloc deuen estar plens d'errades ortogràfiques i pot ser que gramaticals. Més enllà fins i tot de les discrepàncies normatives que puga jo mantindre amb alguns internautes que de tant en tant passen per ací i m'assenyalen errors on jo trobe encerts. La faena permanent, a més de pensar i d'escriure, és revisar i corregir. Si no ho fera o no sabera fer-ho, crec que hauria arribat el moment de dimitir.

El diari El País és el diari que lligc quasi cada dia, no tant perquè m'identifique amb la seua línia editorial —que no és el cas—, sinó perquè segurament m'hi he acostumat al llarg de molts anys, valore el rigor de les informacions que dóna (tant si és molt com si és poc) i perquè crec que em permet distingir què és la informació i què és l'opinió. M'ho permet, tot i que a voltes hi posa massa entrebancs.

El que no sol ser habitual —i si ho és, em tenen ben enganyat— és que s'inventen fets. I això va passar, sembla més per desídia que altra cosa, dimecres passat quan la crònica d'una sessió d'una comissió parlamentària detallava els gestos i la paraula del conseller Font de Mora Turón, ¡que no hi havia comparegut! La curiositat s'accentua pel fet que qui hi comparegué en lloc seu va ser Concha Gómez, secretària autonòmica d'educació, que ni lluïx barba ni parla amb accent valencià.

Per sort, el diari, supose que espentat per la mateixa conselleria, ha inclòs dijous una nota de rectificació. El que és curiós no és que el diari rectifique, cosa que sempre espere d'eixe diari, sinó que la conselleria es preocupe per «la realitat, si més no formal, dels fets», actitud sorprenent d'eixa conselleria, ja que mos tenen acostumats a incomplir sentències judicials amb evidències factuals molt més importants que la substitució discursiva entre el conseller i la seua secretària. De fet, no sé si en la conselleria li'n posen, però el diputat Ferraro Sebastiá (pp) deu estar contenint-se les ganes de demanar intèrpret per a Concha Gómez, qui, quan no intervé en castellà central, es veu que parla en una llengua no oficial en l'hemicicle: barceloní (o potser Ferraro hi aplica un altre nom, d'acord amb els seus filtres i interessos ideològics).

I acabant amb la neteja del diari —ja que és dissabte— indicaré, pel que fa a errades, que en el Ciberpaís hi havia «Motorota» (Motorola), «Payre» (Papyre) i «cotubre» (octubre). Pel cantó de nou de les curiositats, en el Quadern apareixia dos vegades la paraula ois: la feien servir Juli Esteve, tot i que escrivint «l'ois» (en lloc d'«els ois»: no sé si és un tret dialectal), i Enric Sòria, a qui li hauré de demanar si ha fet res per a posar un remei pràctic als ois que li provoca l'actuació retoladora de la diputació de Castelló. Segurament patix eixos ois amb resignació, i això no és bo.