dilluns, 5 d’octubre de 2009

El pa



Assenyalava en un apunt de fa uns dies un error en l'actuació lingüística de la Universitat de València en el seu jardí botànic. Encara no he rebut cap resposta a la queixa que els vaig transmetre. Esperem que ho resolguen, encara que no me'n diguen res i sense que s'ofenga massa cap eminència.

Per un altre cantó tope amb una bossa de paper per a embossar el pa. Han col·laborat la Generalitat valenciana i la confederació de forners per a fer la bossa i han volgut donar-li un toc de pluralitat lingüística. I li l'han donat, el toc, i ben tocat: la banda en valencià té bona part de la informació en castellà. És a dir, el valencià és simplement informació simbòlica, però en un sentit bastant acostat al que dóna el gd62 per a l'adjectiu:


Que no és real, que no té valor per si mateix, però que és significatiu d'una intenció. Un gest simbòlic que no costa gens.


¡I tan poc que costa i bé que quedes! I més si s'acosta el dia «nacional» dels valencians. Eixe és el simbolisme de l'ús de les llengües fins i tot en una bossa de pa. Al capdavall és un símbol de la política lingüística i de la gestió lingüística que es fa en este país. Més que símbols, símptomes del pa que s'hi dóna. (¡Això sí que ha estat ben trobat!)
Publica un comentari a l'entrada