Els autors del llibre Los males de la ciencia comenten un poc això que se'n diu en anglés cherry picking, una de les corrupcions de l'esperit científic, que no consistix a agarrar cireres, sinó a agafar-les al vol segons lo que més et convinga. Una cosa aixina hem pogut llegir en articles i comentaris en la premsa —sobretot els he vist en el Diari La Veu del País Valencià, i algun dia supose que se'n farà alguna tesi —que tant podrà ser sobre toponímia com sobre psicologia—.
Bé, el cas és que no es fea una collita selectiva per a confirmar les conclusions prefixades, sinó que m'ha recordat quan era menut i s'estilava anar pels horts agarrant terrossos i fent arca —d'una cudolà li han llevat la hac inicial a harca—. El meu joc devia ser més pacífic o aigualit, perquè el diccionari diu que s'ha de fer «a pedrades», i els qui anaven collint ocurrències per ací i per allà també han anat predisposats a fer arca amb cudols d'opinió sense saber massa bé contra què, però rabiant volent encertar alguna idea bona o algun destrellat graciós que ferira algú de la colla de xicons de l'atra banda del camp de tarongers, sobretot apuntant cap a Abelard Saragossà, però també cap a Emili Casanova, Leo Giménez i alguns més.
Això de fer arca era un entreteniment passatger que no solia tindre més conseqüències que algun genoll o algun ull rascat. Amb un poc de sort, l'arca electrònica deixarà rascaes en els biaxos cognitius 🔗 de cada u.
A vosté senyor Boronat ,entén discrepància per falta de respecte.
ResponEliminaCarles, encara que vos semble oportunista, messiànic, blaver, botifler, racista, miserable, corrupte, indecent, «Abelardo S'ARROSEGÀ» (i més que ja no he buscat), seria acceptable pensar-ho i bo inclús dir-ho de les opinions de qui siga, però no comproven ni aporten dades, no rebaten arguments ni contradiuen les opinions, ataquen la persona.
ResponEliminaPer tant, amb molt de respecte personal per la vostra opinió tan infundada, discrepe, evidentment.
El senyor Saragossà va tractar al senyor Fabra de comportaments supremacistes,Un home que va estar tancat a la presó
EliminaEll està treballant per als que volen que el català desaparega.Vosté el día que li vaig demanar si quan había d'escriure en la llengua de Franco també ho fea com quan escriu en català i em va contestar amb un eufemisme,Escric de sentat.Pense que ho va dir per no dir-me a vosté qué l'importa.I li dic alló que em va dir vosté a mí una volta,hi han altres lingüistes que no pensen igual
Gabriel Bibiloni.Bona nit senyor Miquel.
Benvolgut Carles, es nota molt que en lloc de llegir què escriu o ha escrit Abelard Saragossà llegiu què diuen que ha dit o escrit. Per tant, no en traurem l'aigua clara.
ResponEliminaHi ha el mateix problema amb algunes de les cites que aporteu, com la que atribuíeu a Huari Bumedian, que era falsa. Si vos servix d'alguna cosa, segons Joe Sacco (Palestina), Golda Meir dormia malament pensant en els palestins que haurien naixcut durant la nit. Això era el reflex, segons Karin Carmit Yefet, de la idea que «l'impuls per una població majoritàriament jueva sempre ha estat al cor de la filosofia sionista».
Per atra part, quant a la llengua castellana-española, no la solc parlar, en canvi, l'he d'escriure professionalment, i ho faig tal com la parlen i tal com indiquen les normatives corresponents (la de les seues acadèmies). Continue sense saber quan em vau preguntar sobre això. I continue escrivint assentat. Moltes gràcies.
Bona nit senyor Boronat, respecte a el que li he dit del senyor Saragossà Li puc dir que ho he llegit en una publicació d'ell al Facebook.Lo de Bumedian em vaig equivocar, però no vaig mentir, doncs no ho vaig fer amb mala intenció , i estic convençut que vosté també ho creu aixina.Del conflicte àrab-israelià el que pensé, o millor dit el que em ve al cap és el poema d'Anselm Turmeda, Elogi dels diners
ResponEliminaDels diners dels àrabs. Que tinga un bon día demà.
Benvolgut Carles, per a contrastar una dada convé aportar la documentació. No tinc accés al Facebook, aixina que mentres no l'aporteu, m'és impossible saber quina és la validesa o el valor de la citació que heu llegit. Estic convençut que no mentiu i que també preferiu continuar distingint entre informació i opinió.
ResponEliminaPel que fa als diners d'uns i atres, feu bé de recordar Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (és a dir, l'anomenat Anselm Turmeda quan era cristià). Bona nit.
Bona nit senyor Boronat, he de dir-li, que en temes d'informàtica jugué en tercera divisió, però hui he llegit un article de Ricard Chulià en el diari La Veu i fa referència a les paraules que va dir contra Pompeu Fabra.Aixó de Turmeda ho sabia que va cambiar de religió.També he de fir-li que Amin Malaouf, per a mí és un referente, no sóc cap islamófob, el que passar és que en eixe conflicte hi han 100 milions d'àrabs i10 milions de jueus.I a mí em fa que pensar.A tot aixó he de dir-li que visc en un pis que és camí de pas a una mezquita, i veig coses que no m'acaben de quadrar.Bona nit senyor Boronat.
ResponEliminaBenvolgut Carles, jo també solc llegir els articles de Chulià en el DLVPV. Tal com dius, Chulià cita unes expressions de Saragossà. Donem-les per bones sense context: no n'hi ha cap que siga sinònima de «supremacista». A més, no són cap atac contra Pompeu Fabra: són opinions de Saragossà sobre el fonament ideològic que hi ha darrere algunes decisions normatives: essencialisme, elitisme i noucentisme, trets que són característiques del corrent predominant a l'època (en la correspondència entre Joan Sales i Joan Coromines n'hi ha unes quantes mostres de la qüestió, que lliguen molt amb l'actualitat).
ResponEliminaEls treballs de Saragossà (des del 1997 fins ara) són elaborats analitzant l'obra de Pompeu Fabra, però seguint el mètode científic en lloc del procediment partidista o dogmàtic. Tal com ell mateix escriu (Estudi sobre la 'e' de Valencia, 9.2.7): «un autor deu ser respectuós amb els autors que estudia; però ser respectuós no implica deixar d'indicar les anomalies dels treballs analitzats».
Saragossà practica i reclama permanentment ciència i humanisme com a fonaments indissociables de l'activitat investigadora. Els seus treballs poden contindre errors o poden ser millorables en molts aspectes: em sembla que podem esperar assentats que es publiquen en els mitjans les anàlisis que facen eixes aportacions.
De moment només apareixen articles d'opinió de caràcter polític, polemitzadors i problematitzadors de l'ús del valencià i que molt sovint no tenen més substància que les desqualificacions personals.
En tot cas, l'any 1998 Saragossà escrivia: «els valencians que intentem modificar les condicions individuals, socials i jurídiques que van contra l'ús públic i social del valencià, va i resulta que som uns renegats, uns traïdors, uns enemics del poble valencià» (Passat, present i futur de les Normes Ortogràfiques de Castelló, 6.3). Ho dia fa vora trenta anys, aixina que ja deu tindre bon esquena.
Moltes gràcies i bona nit.
Bon dia senyor Boronat. El que li he de dir és que he llegit tot l'article que comenta el senyor Chulià, dues vegades per cert.Aquest matí he cercat per l' internet elitisme i supremacisme i no són sinònims, tal volta siguen més que sinònims.Totes les complicacions a les que es refereix el senyor Saragossà, respecte als accents, el senyor Coromines no les va veure?.,La causa que suspengués tant els estudiants són els accents O bé que viuen i pensen en castellà?. També diu que la llengua la fa el poble.Però no diu que això ès en les societats lliures.I també volia comentar -li que segueixo al seu company de la Taula Filològica Leo Giménez i encara no li he llegit res sobre depurar castellanismes.Lo últim que volia dir- li ès que per molt que estiga a favor del poble jueu,mai dels maies ho manifestaré fent-li costat al tipus de dreta salvatge que tenim al nostre país.Senyor Boronat que acaben de passar un bon dia
ResponEliminaBé, Carles, per a fer ús del terme «supremacisme» convé saber què vols dir. Per cert, no hi ha res que siga «més que sinònim».
ResponEliminaNo sé d'on traus que Coromines no va vore alguna cosa: de fet sí que va considerar que hi havia deficiències normatives i per això també fea propostes de millora. Tampoc li solien fer cas en l'IEC del seu temps. En eixe sentit, per a saber si Coromines dia res sobre res cal llegir els seus escrits.
La causa del suspens quant a l'accentuació pot deure's a diversos factors. No estic posat en el tema. Opine que fer referència als suspensos dels alumnes és una manera d'intentar despertar l'empatia i reclamar atenció pels problemes que provoquen els defectes de les normes.
Quant als articles de Leo, cada u escriu de lo que vol. De fet, els castellanismes no són problemàtics, estan identificats: caldria depurar els responsables del desús del valencià. Per contra, contribuïxen a reduir els recursos lingüístics i expressius els qui usen la simplificació estàndard com si fora tota la llengua possible.
Finalment, això que dius dels jueus i de la dreta, no ho entenc, però jo tampoc faré costat a les polítiques de dretes, encara que les proposen suposats polítics d'esquerres.
Moltes gràcies i bona nit.
Fa poco he llegit Lleures i converses d'un filòleg, de Coromines, i simplement idolatra a Fabra.Aceptar castellanismes per a mí és una forma de submissio.Bibiloni també el tinc com a refernt.Pasillo, llavero, entonces , pués,Leo,Nico, Gabi.Promte les donarán per Bones.La llengua la fa el poble, castellà evidentement.Bona nit senyor Boronat
EliminaVolia dir-li que R.
ResponEliminaChulià publica dimarts i dijous a V.W.Bon día.
¿Com a referent o com a ídol? Si penseu que Coromines idolatrava algú, a espai, no feu com ell, que quan cauen toca apedaçar-los. Que vaja bé.
ResponElimina