Estava intentant trobar una crítica literària sobre l'Spagnoletto de Josep Lozano, però no n'hi ha mans, només trobe que descripcions sumàries —que és lo que jo podria fer sense xafar-me els dits—, lloances i panegírics. I això m'induïx a generalitzar erròniament sobre la falta de crítica literària en valencià. Dic «erròniament», perquè sé que n'hi ha, però es veu que no tracten els llibres que jo voldria que tractaren.
De totes formes, sembla que el progrés de la societat valenciana dona per a dissoldre's en la gentrificació, la devastació ambientals i l'imperialisme castellanòfon, però no arriba encara per a atendre i debatre les dades i la coherència de les propostes de país conseqüent amb la ciència, l'ecologia, la justícia, l'equitat, la solidaritat, els drets humans i lingüístics i amb el canon i la transgressió literària del nostre país inconnex.
Debatrem i mos barallarem només per coses que no mos diluïxquen encara més. O farem com fan, com ara quan la cosa de l'accent de Valéncia: no siga cas que mos botem una bugà on pugam pedre un llançol. Dites, dites, dites,... d'això n'hi ha molt en el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada