Fusió comunicativa

La desconnexió de l'espai comunicatiu valencià —in extenso, Catalunya, País Valencià i Illes Balears— té més rellevància i es nota més quan són els catalans els qui mos mostren als valencians quina percepció tenen de com estan les coses per ací: tinc la sensació, sentint-los parlar en alguns programes —telenotícies, La Selva, Més Nit, que encara pensen que estem en aquells debats ontològics sobre la llengua de finals del segle passat. Com si no mos haguérem llegit els llibres sobre sociolingüística d'Aracil o de Toni Mollà. O com si no se'ls hagueren llegit ells, vist com han llançat a pedre la immersió i els recursos que invertien en política lingüística.

Això, hem deixat de barallar-mos per l'origen de la llengua. Ara estem en la fase de saber fins a quin punt mantindrem l'ús quotidià, farem una fusió comunicativa amb l'espai que mos pertoca, o una de capitalista que mos subscriurà a l'imperialisme de l'atra gran plataforma. De moment, com aquells, no avancem, però resistim a força de poció màgica i algun Obèlix ocasional.