L'agarre al vol i aprofite un debat de l'Aoetic (iec) per a desfogar-me un poc
Hi ha una expressió que em resulta corprenedora llegida en una gramàtica normativa: «no transcendeix a l'escriptura»... ¡També fora cas! Si no la beneïxen normativament, encara que siga encasellant-la en el registre o el dialecte que consideren adequat, no podem esperar que siga d'ús corrent o previsible en l'escriptura.
El mal d'això no és que les paraules no es vagen diguent —jo les escric inclús; no en som molts, però no soc l'únic: no sé com miren aquells la «transcendència»—, sinó que això condemna una gran part de la llengua directament a deixar d'existir en l'escriptura i, vaja, no estem tan sobrats d'usos reals com «p'anar» tirant amb pólvora de rei (eixe «pa» apostrofat és una solució que em va suggerir l'Oficina d'Estandardització. Ara convindria que l'oferiren als qui volen escriure en «vulgar»). Em sembla que cap llengua «viva» en té prou amb la formalitat o amb l'estàndard.
La perspectiva «institucional» deu ser com el cas del film Cadena perpètua:W aquell pres que s'havia acostumat a la presó (d'or normativa) i no va ser capaç de sobreviure a fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada