El xic del taller va i també parla en valencià, valencià corrent, afable i quotidià, no un valencià d'anar a passar un examen en l'institut. No és l'únic del taller, perquè una de les xiques que cobra les factures també em va atendre en un valencià general ben familiar i casolà, sense pretensioses impostacions escolars. Mos atenen en valencià, però solen callar en valencià la major part del temps. És el silenci d'una llengua que no es fa sentir prou i que, per això, perquè no la senten ni l'escolten tant com deurien, hi ha qui es pensa que la podrà ofegar estrangulant els pressuposts per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, tal com han proposat el Partit Popular de Mazón i la seua sucursal feixistoide.
La identitat no és la llengua, però és una part del nostre medi ambient cultural, simbòlic i patrimonial... Però hi ha qui preferix atres «valors» com el masclisme, l'autoritarisme, la corrupció, la xenofòbia, el racisme, que també són identitaris i patrimoni de la part fosca de la nostra societat. La presidenta de l'avl té bona intenció:
Els valencians som el que som gràcies a la llengua. Si no, podríem ser una altra cosa. El valencià és allò que ens dona sentit com a poble i és el que ens dona també una identitat que els altres no tenen.
Verònica Cantó, segons l'entrevista que li fa Violeta Tena,
El Temps, 18.06.2025,
🔗
No ho veig aixina, perquè em sembla que només tenim sentit com a poble si pensem que la humanitat té sentit. Vegent lo que vegem, està per vore.
