Opte pel full gris clar i el fons verd tirant fosc per al fons del LibreOffice. Em sembla que són uns colors que no carreguen tant els ulls. Mos toca cuidar-mos-els abans que mos vagen caiguent a trossos després de tantes hores de pantalla. La resta del nou Ubuntu és pareguda a l’anterior, aixina que podrem anar fent vida normal... Si és que mos en queda molta. A migdia, mirant les notícies, me s’ocorre dir-li a Takse que si Zweig alçara el cap, es tornaria a suïcidar. Ha assentit amb tristor. Ja no sé si era per Ucraïna, les deportacions d’immigrants o els llautons clarament rovellats d’eixe europeisme espanyolista —insultant i fals— que mos han estat venent des de fa tants anys.
Les llàgrimes de Christoph Heusgen són l’única nota que pareix sincera de la política que seguim. Estem entre les mentires neoliberals de Trump i Mazón —«És la bola més grossa, idiota!»— i algunes pretensions televises que acaben en parides per a ofegar les idees. Tal com diu Mònica Planas, «un cinisme de rècord Guinness per rematar la feina». 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada