Diverses universitats promouen unes jornades al mes de maig sobre «el col·loquial»... Em sembla que eixa referència encobrix un element lingüístic que ells mateixos diuen rebutjar de tant en tant quan es posen doctes: «lo coŀloquial», amb eixe article nominalitzador... En realitat, estan fent referència a alguna cosa inconcreta que no sabem com denominar o que es pensen que queda clara i que és qualificà com a «coŀloquial». Em sorprén que facen un títol d'eixe estil tan ambigu o inconcret. De totes formes, com que són jornades d'estudi, és possible que al final puguen explicar de què estan tractant.
A banda d'això, el títol de les jornades es centra únicament en els mitjans de comunicació, tot i que en el programa provisional previst pareix que s'estenen més enllà, fins a la realitat mateix, fins a l'ensenyament, inclús fins a les situacions conversacionals. Per tant, alguna intuïció podem tindre sobre el tema: mos estem referint al registre col·loquial. Seria bo que ho explicitaren, perquè aixina es pot entendre millor que la llengua regulada acadèmicament, que tractar la formalitat i la informalitat de les produccions comunicatives, també permet atendre els trets de l'intercanvi quotidià, la coŀloquialitat de l'expressió diària. Al cap i a la fi, ja ho sintetitzava Lluís Payrató (Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana): 🔗
El registre col·loquial actua com a nucli del repertori lingüístic d'un parlant (natiu) i en constitueix una varietat estilística imprescindible.
Paradoxalment, el «nucli», que hauria de ser al centre de tot, és ben sovint ignorat o bandejat com a marginal. Esperem que les jornades ajuden a centrar un poc lo que siga això de «lo coŀloquial».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada