Estan —i estem— preocupats per la desinformació... Però en realitat, trobe que si acceptem que mos vagen canviant els noms de les coses, d'una banda, mos quedem desconcertats, perquè pareix que siguen nous perills contra els que no tenim recursos; i per una atra part, mos atrapen en una teranyina de conceptes que pareix que aporten certeses sòlides i útils, quan en realitat són la mercaderia fraudulenta de sempre, amb el matís que, com sempre, els qui mos deixem embrollar, ho fem massa carregats de raons... Atra volta com sempre.
Ni desinformació ni romanços de posterveritat o de veritats alternatives... Les mentires, els enganys, les estafes, els fraus, les falsedats, les fal·làcies, la demagògia i més que n'hi han, són els termes coneguts i quotidians i que identifiquen perfectament tot el repertori de velles tàctiques amb què els humans gestionem en societat les nostres dèries, afectes, malíccies i odis, sobretot per a cometres inequitats, iniquitats i injustícies. La història en va plena, però sempre podem trobar matisos («Confiança i postveritat: una reflexió amb Hannah Arendt» d'Alfons C. Salellas, Núvol, 30.03.2018) 🔗 per a justificar-mos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada