En el Diari La Veu del País Valencià han una secció que han batejat «Parlem valencià», 🔗 que és una expressió simptomàtica sobre com va la cosa si pensem en aquell «Parleu bé!» de Carles Salvador (pòstum, 1957), en què la preocupació podia ser la forma, perquè supose que encara es podia creure que parlar en valencià era normal i quasi inevitable.
La secció té la finalitat de «crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià». No sé si calia i si tindrà cap efecte, però si engrossix la difusió del diari i per servix per a reblar un poc l'interés que hi ha estos dies per l'ús del valencià —ara que s'ha donat a conéixer l'enquesta d'usos lingüístics a Catalunya: Marina Romero va entrevistar Miquel-Àngel Pradilla— 🔗 he enviat una proposta simple que convindria practicar diàriament:
A Valéncia ciutat he topat amb molta gent que entendria activament el valencià (i inclús el parlaria) si els suposats valencianoparlants actuaren com a tals i els parlaren en valencià. Si no ho heu fet encara, proveu-ho i descobrireu els avantatges ètics i psicològics de ser positius amb vosatros i amb el vostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada