En el Diari La Veu del País Valencià (27.02.2025) 🔗 han publicat la noteta que els vaig enviar sobre la possibilitat i els descobriments insospitats que s'aconseguixen parlant en valencià a tothora. Curiosament, i espere que siga més lapsus que símptoma, m'han fet alguns retocs: vixc > visc, n'hi han > n'hi ha, vosatros > vosaltres, Valéncia > València. I crec que no han canviat res més.
La secció pretén contrarestar el procés de desaparició de la llengua previst pel sociolingüísta Aracil. I el cas és que assenyalen com a conclusió sobre els valencianoparlans: «sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món». Bé, convindria que revisaren què entenen per dignitat en relació amb el valencià, perquè si partixen de la base que algunes variants dialectals s'han de «corregir» quan apareixen en un escrit, poca dignitat està disposats a reconéixer-li a eixa llengua. Al contrari, l'estan devaluant, tal com es sol fer habitualment com a part del procés que assenyala Aracil i que explica també en un atre article, «Educació i sociolingüística» (1979). 📄
Per cert, els vaig explicar a banda per què escrivia «Valéncia». De fet, eixa forma té més fonament històric i real que la que s'ha fixat oficialment. En tot cas, això m'és igual, perquè el nom no fa la cosa, i sempre estem a temps de canviar les normes d'accentuació. En canvi, maltractar l'ús escrit a colps per a encaixar-la en l'estàndard, sembla més la recepta de ProcustW per a la llengua. En tot cas, espere que continuen amb la secció «Parlem valencià», a vo si eixe nom sí que fa la cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada