Comenta Josep Ruaix en una entrevista (Vilaweb, 11.12.2024) que el diccionari —es referix al de l’iec— hauria d’incorporar una marca per a identificar les paraules que se n’ixen de «la llengua literària, que es basa, ja des de Fabra, en el català central»... Si no es posen les marques i cada u usa la llengua com li parega, fent anar variants per ací i per allà, sense mirar en quin punt del territori es troba o sense avisar que se n’eixirà del patró fixat pel centralisme normatiu original:
En canvi, pel que fa a les variants territorials, com anou o renyó, crec que són un perill, perquè van contra la llengua literària, que es basa, ja des de Fabra, en el català central. I si admetem això o allò, perquè ho diuen a Tortosa, perquè ho diuen a Alacant, perquè ho diuen a la Catalunya Nord, i, a més a més, al diccionari no hi ha la marques dient que això és propi d’un territori determinat, llavors resulta que si, per exemple, un estudiant fa un examen i et posa una paraula d’aquestes, com que ho diu el diccionari, és correcta. I això ens desmanega el català estàndard, o català literari, com en deia Fabra. Amb el fet de voler ser molt respectuosos amb les variants territorials ens desfan el model que fins ara era la norma.
El fragment es comenta a soles. No deixen de sorpendre’m les persones, menys si són retors, perquè es veu que alguns tics que tenen corresponen a una visió del món que jo no tinc. En tot cas, com que Ruaix mateix ja diu en algun moment que les seues idees tenen més a vore amb virtuts teologals, com ara la que ell identifica com a «prudència lingüística», no li discutiré els dogmes, com eixe del «català literari» amb què alguns pretenen crear una llengua com ells la somien, però oblidant que hem de tindre malsons, i que inclús hem de somiar desperts.
En fi, serà una sort —¡una fantasia!, ¡una utopia!— que siga un estudiant que «desmanegue» en un examen el català estàndard per massa coneiximents dialectals. Si bé ho pensa Ruaix, ara correspondria una atra possible virtut teologia: esperança lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada