Lligc en Les amnésiques de Géraldine Schwarz que Konrad Adenauer va instaurar una política de «laisser le passé au passé» pel que fa al nazisme, i eixe aroma ideològic em fa pensar en el recurs habitual de la dreta espanyola i valenciana de fer creure que hem d'oblidar tot el que a ells no els convé, com ara les víctimes que van deixant per les cunetes de les seues decisions —ja han fet un funeral per a que deixem estar els morts i qui no va avisar que venia l'última dana del 29 d'octubre del 2024, la penúltima negligència del Consell de Carlos Mazón Guixot, el president que estava dinant en El Ventorro—. El vell llibre de la dreta.
Rarament m'apareix citada la figura de Konrad Adenauer, no sabria dir en quins documentals o quins llibres el nomenen, però sempre que lligc o senc el seu nom em ve al cap el títol d'un llibre que hi havia a la biblioteca de la Vall quan jo era menut i que no sé per què me se va quedar gravat: Adenauer, dictador democrático. Era un totxo, aixina que degué ser això el que em va atraure, perquè el gruix dels llibres em crida l'atenció, no ho puc evitar. I aquella olor dels llibres vells, dictadura democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada