Inesperadament, a pesar que és festa constitucional, ha arribat el transportista amb el paquet de l'ànode de magnesi —de sacrific, en diuen— per al calfaor. Venia de Barcelona (Setesa), perquè en Valéncia no vaig saber trobar-lo. Ara em tocarà algun matí de festa fer-me a la idea de buidar el depòsit i traure el tap que aguanta la resistència i l'ànode. L'ànode vell deu estar malament, perquè fa unes setmanes que l'aigua fa un poc d'olor de sofre —encara que esta setmana no en fa quasi, o és que mos hi hem acostumat— i diuen que la causa pot estar en el desgast de l'ànode i que s'haja acumulat calç en el depòsit. Coses de les reaccions químiques i dels microbis.
A més de la calor estranya que fa estos dies, a la Lluna li ha eixit una lluentor competidora per baix a la dreta. Em sembla que és Venus, però no entenc d'eixes coses. Pot ser que també s'haja desgastat algun ànode i eixa claror siga el badallet que algú està obrint llevant la tapaora per a fer la reparació. Els astres anuncien desastres, ¿no? N'hi han uns quants ànodes que fallen i ja n'hi han massa que s'han hagut de sacrificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada