Plovia un poc de matí, ha feet sol, no fa fred, però l'aire estava refrescant-se, un cambrer que coneixem arriba cansat de bon matí a la faena: els autobusos van plens i no complixen un mínim de freqüència, mos diu. I acaba sarcàstic: «¡Dien que Grezzi era roín! ¡Quin barra!» El cansament està en eixe aire que és un allioli de mantires i malíccies, els retrets absurds, indolents i negligents de Carlos Mazón Guixot i el seu Consell cada volta que obrin la boca, el fum dels vehicles amb què l'alcaldessa de Valéncia perfuma qualsevol estupidesa urbanística, un anunci d'un banc que publicita unes inversions amb una fal·laç i deshonest «guanyem tots» que amaga que en eixe sistema algú sempre ha de pedre... I saps que tu no, perquè saps que sí que perd algú, però fingixes esperant que serà algú atre, que no seràs tu.
La tensió diu la metge que m'he de controlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada