La qualitat de l'aire, 🔗 del la terra, de la mar, de l'aigua dolça, de la llum solar, tots elements dels quals depenem per a viure de manera saludable, no són res comparats amb el poder d'alguns eufemismes. El més recurrent quan es vol justificar qualsevol atemptat ambiental o laboral és la «creació de riquesa».
Eixa suposada «creació de riquesa» a l'avarícia o l'enveja econòmica, a la competència social per la misèria, i amb això s'amaga una realitat alternativa també possible en què les bones condicions laborals, els salaris adequats, la gestió eficient i ecològica dels recursos, la bona qualitat de l'aire, de la terra i de l'aigua són riqueses més importants que els comptes corrents i l'acumulació de diners en unes poques mans milionàries i les seues corts, mentres la majoria compartix i patix el malestar, les malalties, les molles de la depredació, la porqueria i la runa.
El més d'un centenar de milers de cotxes que s'ha endut la dana haurien de ser un bon començament per a refer-se d'una atra manera, amb més i millors mitjans de transport públics que evitaren la dependència de les motos i els automòbils particulars i del malbaratament energètic de consevol classe.
Ai, però, a més de la riquesa, hi ha la «ruquesa», sense voler ofendre als rucs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada