No sé com va del tot la cosa, però no acabe d'entendre per què els drets lingüístics no solen formar part del repertori d'idees que tenen algunes persones que exposen idees i actuen en àmbits on cal defendre un medi ambient saludable, una l'agricultura de proximitat, sostenible i compromesa amb el manteniment de l'entorn natural i d'una producció beneficiosa per a la salut humana.
M'ha passat això quan he vist un reportatge i el web del restaurant de Toni Montoliu, que té una expressió preciosa en valencià, un discurs ben fonamentat en relació a la qualitat dels productes i de l'agricultura i, per contra, té el web només en castellà. De fet, pareix que la clientela amb la qual es relaciona —posa un exemple de gent amb diners— faça que practique la subordinació lingüística en favor de l'ús monolingüe del castellà, i en perjuí de la sostenibilitat lingüística del valencià.
M'ho esperava, perquè en el dia a dia te'n trobes uns quants, de casos semblants, però encara em sorprenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada