Durant aquelles visites infantils a la biblioteca del poble, l'atre totxo que em cridava l'atenció era un llibre vell d'escacs. No era només que era gros i vell, sinó que pareixia contindre un munt de saviesa sintetitzada en uns dibuixos de posicions sobre el tauler que em semblava que «havien de significar» coneiximents fabulosos per als ulls entesos. Això degué fer que uns anys més tard em pegara per juar a escacs amb obstinació i concentració. I sense coneiximents fabulosos, ai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada