La paraeta de l'any

Canviem de dia, d'any, anem tancant el primer quart del segle, però som els mateixos, fem anar el mateix sistema desequilibrat dels guanys que són també pèrdues. Les bombes són la mort dels qui en són víctimes i són la vida dels qui les fan, les venen i les llancen, la «creació de riquesa» desigual i injustificada d'algú està depredant, explotant o estafant algú atre, el benefici privat desregulat d'uns és la part que mos deixen de la pobresa, la contaminació i la misèria que s'amaga en la foscor dels abismes terrenals o oceànics... La història sempre és parcial, incompleta, el fum que esbandim perquè mos estem ofegant, porta substàncies que estan ofegant algú atre. ¿En queda, d'aire lliure? ¿En queda, d'aigua neta?

Arribem a les hores en què mos hauria de pegar per fer recomptes, sumaris, resums, síntesis i anàlisis, compendis, memòria... L'any 2024 ja està acabant de passar, mos sembla que alguna cosa important s'acaba. Però és la mateixa cosa de sempre.

Què mos sembla rellevant, què trobem de positiu, què hem de millorar, on hem clavat la pata... Massa coses, massa complex i queden poques hores. Millor deixar-ho per a l'any que ve, millor tancar la paraeta de l'any i fer plans per al nou any, projectes que ja hem previst que, en principi, no aniran avant, perquè no tindrem tantes ganes quan hagen passat els primers minuts, les poques primeres hores de l'any que comença d'ací a res.