La llengua dels programes

Encara que siga inicialment, indiciàriament i parlant malament, és molt fàcil comprovar què hi ha de frau ideològic i polític en les propostes polítiques que seuen en l'actual parlament valencià. Després de sentir la primera intervenció en les Corts Valencianes de Punset Bannel i la resposta de Puig i Ferrer, podem vore que algunes conclusions es fonamenten en els indicis. Però el cas és que les dades més grosses, lluminoses, les que més mos haurien de guiar a l'hora de ser exigents, poden passar desapercebudes. És el cas dels webs i dels programes electorals. Com que l'anàlisi dels webs trobe que té una interpretació més complexa, em centraré en els programes que he pogut localitzar. Una cerca ràpida, tot i que un poc entrebancada, m'ha permés recopilar (ara, quan ja han passat les eleccions: tinc el vot «domiciliat», ja ho vaig dir) els programes polítics dels principals partits presents en l'hemicicle valencià: pp, psoe-pspv, eupv, Ciutadans, Podem i Compromís. I ara, més enllà del que diuen que s'ha de fer en política lingüística, que també mereix un estudi, és clar, podem vore què fan amb les llengües, en concret, amb el valencià. Per exemple, disponibilitat lingüística del programa electoral:

Força política (escons)	ca/es	es
Partit Popular-CV (31)		×
PSOE-PSPV (23)	×
Compromís (19)	×
Podem (13)	×
Ciutadans (13)		×
Esquerra Unida del País Valencià (0)	×

Com a primera conclusió: els partits que tenen el programa només en espanyol actuen de manera conscientment enganyosa i incoherent. Llevat que la seua coherència radique precisament en això.