Apagar o a pagar

La pregunta és ¿quants morts hem de pagar? És a dir, en una pastera en la mar, per uns medicaments cars, per la pensió de misèria, per no tindre educació... Els grecs estan decidint si preferixen pagar tants morts o no en volen pagar. El vocabulari econòmic dels qui volen imposar el camí --sense referèndum-- que hauria de seguir Grècia, amaga que el preu que cal pagar per les seues receptes no són dos pollastres, un conill o uns ous de tant en tant, com es fea abans amb el metge del poble.
Apagar la llum del rètol que hi ha a la muntanya de Cullera, pot il·luminar un servei públic, unes hores d'un moribund, uns llibres per a algú que aprén quin valor té l'educació pública. Però la despesa que es fa i la mort que s'evita no formen part del PIB. Al contrari.