dimecres, 20 de maig de 2015

El debat

Ja tenim les eleccions damunt i resulta que encara no sabem segur si és possible que una persona porte a la finestreta de l'oficina de correus un munt de vots per correu d'amics, veïns i coneguts a certificar per a que entren en les urnes. Són coses del rigor del nostre sistema democràtic, que al cap de més trenta anys encara té un toc d'interinitat que sembla realment precari. Bé, en això de les votacions jo també, com dia aquell en una enquesta pel carrer, tinc el vot domiciliat.

Més encara després del debat d'ahir en Levante TV, que va assignar a cada cap de llista per a les Corts el mateix temps: noranta segons. No fa massa, en les televisions públiques segrestades políticament, mos calfàvem el cap mirant d'endevinar en quin sentit de la justícia i la igualtat es basava el repartiment del temps per escons aconseguits. Sí, això també denota un sentit ben precari de la democràcia.

Ah, vam agrair que el debat es regira amb un repartiment equitatiu entre Alicia Andújar (upd), Carolina Punset (Ciutadans), Mónica Oltra (Compromís), Alberto Fabra (pp), Ximo Puig (pspv-psoe), Ignacio Blanco (Esquera Unida) i Antonio Montiel (Podem).

En resum, Andújar a la contra, Punset demanant un canvi pragmàtic, Ignacio Blanco ben inquisitiu però massa agre, Fabra no diu res de trellat i no entén què està diguent, Ximo Puig té tics teatrals que devaluen les seues suposades propostes, Montiel es quedà a mig camí del revolucionari amb cua i del professor asserenat, i Mònica Oltra mostrà que té recursos parlamentaris, propostes socials i substància ideològica. Ja ho sé, me se nota cap a on tire.