Territoris contigus

Passe pel poble —«poble només n'hi ha un» diu el Rosero— i m'acoste a l'ajuntament per a tornar-los uns papers que m'han enviat per error. Ja són les dos passades i estem en època de vacances, així que no hi ha molt de personal. Una xica em du fins a Pere, a qui no vea des de fa més de vint anys. I Pere em du a vore Valen, que encara fea més anys que no vea. Sóc el més prim dels tres i el qui té menys cabell, però que encara mos podem reconéixer. Xarrem un poc sobre els anys i els amics d'escola i institut. Ells encara es veuen els caps de setmana sopant, sobretot en estiu. Són mals de trobar en la xarxa, que es veu que és més el meu territori, el del desapegats, tal com dia ma uela.