Em decidixc a comprar-me una guitarra en Fnac, per aprofitar unes rebaixes que fan. Arribe a casa amb la Yamaha C30 MAII, i està trencada, amb bon colp al cul. Les fan a la Xina i es veu que el viatge no els prova. L'hauria d'haver oberta en el mostrador mateix de la botiga. La calor que fa i mos toca tornar cap allà. Per sort, no hi ha cap problema amb el canvi. No en tenen, però me la duran dimarts que ve. A vore si aixina aconseguixc acabar d'aprendre alguna cançó, com ara Colori d'Angelo Branduardi, San Francisco Bay de Jesse Fuller, Noia de porcelana o Es fa llarg esperar de Pau Riba, sense comptar la coŀlecció completa de cançons del Beatles o unes quantes d'Eric Clapton o de Georges Brassens. Ah, i ara també he començat a malmetre'n alguna de Manel.
Trobe que això de les aficions, això de saber fer moltes coses malament, deu ser cosa de gent constant, per no dir pertinaç. Hi tinc la mà trencada. I qui em senca tocar la guitarra sabrà que és literal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada