En la costa, segons el bombo i platerets dels telenotícies de no sé quants canals, les platges estan plenes, supose que això vol dir que també ho estan els apartaments, els hotels i les terrasses dels restaurants i barets. Deu ser això, amb la mirada simplista a què mos induïxen eixes (des)informacions, la solució, no tan sols de la crisi sinó de l'economia valenciana, ha de ser que es declare festiu tot l'any. Deu ser eixa la conclusió a què hem d'arribar, vist que a pesar dels índexs de pobresa, de la precarització de l'ocupació, de la desocupació, de la pèrdua adquisitiva, de les pujades d'imposts invertides en bancs que —xe, que curiós— augmenten els beneficis dels seus gestors, en fi, a pesar dels índexs negatius de tot tipus que coŀleccionem, omplim les platges i els hostalers i periodistes d'informació de vora mar es mostren exultants.
Doncs, això, assentadets on trenquen les ones mentre xarrupem una cervesa podem llegir el llibre de Thomas Piketty Le capital au XXIe siècle. La crisi, la babarota per als pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada